Hola a tots i a totes! Per fi ja estem a Venezuela! Concretament a Caracas... Si he dit be, a Caracas. Per aquestes dates ja hauriem de ser a Choroni, pero les vicisituds del viatge han fet que el primer dia no poguessim anar directamant a la costa.
El cas es que a part de ser un viatge prou llarg en avio (Barcelona-Madrid-Caracas) quan vam arribar a laeoroport de Caracas ens van perdre la motxila del Carles. La veritat es que pensavem que simplement trigava una mica, pero quan veiem que erem els unics esperant les maletes de Madrid, vam entendre que la primera vaina ja ens havia passat...aix...
Sort que teniem un contacte de la Nancy, que tot i no ser a casa, ens va cedir durant el temps que fossim aqui la casa. Durant aquest dia i mig que ja portem aqui hem intentat per tots els mitjans recuperar la maleta del Carles, pero sembla que els metodes daqui son "lleugerament" mes lents del que estem acostumats. Les converses amb Santa Barbara Airlines (unes 40, no exagero) han acostumat a ser: "Alo?ALO!?Hola si, mire, soy Carles Amat, y he perdido la maleta en el vuelo....Alo?Alo?Mecagonlaputamarededeuqueemvaparir! Ja mhan tornat a penjar!" Enfi...sembla que la maleta arribara aquesta tarda en el proxim vol... pero ves a saber....
Ah si, per cert, la resposta es si: hi ha moooolts mosquits. Que be que de moment sels esta emportant practicament tots lAmat...
A part daixo, comentar que conseguir bolivars forts en el mercat negre no es tant facil com sembla, tothom et vol fotre el pal diente que leuro ha baixat aquesta setmana, etc, etc. Sembla que tambe avui els conseguirem...en principi a 5 olivars cada euro, amb el canvi oficial a 3,3... cosa que esta prou be. Justament per aconseguir bolivars aquest mati hem anat al centre de Caracas per a veure si ho solucionavem ja... i la veritat... Caracas no es la ciutat on a molta gent li agradaria viure... tot bastant cutre, pobresa, gent molt chunga...enfin...lo tipic. Esperem que aquesta nit ja no estiguem aqui! El pla es dema aixecarse a Choroni amb un bon plat dArepas i anar directament a la platja!! A veure si podem! Enfin, us deixem. Espero que la proxima vegada us escrivim des de la costa! Una abracada a tots i a totes!!
El cas es que a part de ser un viatge prou llarg en avio (Barcelona-Madrid-Caracas) quan vam arribar a laeoroport de Caracas ens van perdre la motxila del Carles. La veritat es que pensavem que simplement trigava una mica, pero quan veiem que erem els unics esperant les maletes de Madrid, vam entendre que la primera vaina ja ens havia passat...aix...
Sort que teniem un contacte de la Nancy, que tot i no ser a casa, ens va cedir durant el temps que fossim aqui la casa. Durant aquest dia i mig que ja portem aqui hem intentat per tots els mitjans recuperar la maleta del Carles, pero sembla que els metodes daqui son "lleugerament" mes lents del que estem acostumats. Les converses amb Santa Barbara Airlines (unes 40, no exagero) han acostumat a ser: "Alo?ALO!?Hola si, mire, soy Carles Amat, y he perdido la maleta en el vuelo....Alo?Alo?Mecagonlaputamarededeuqueemvaparir! Ja mhan tornat a penjar!" Enfi...sembla que la maleta arribara aquesta tarda en el proxim vol... pero ves a saber....
Ah si, per cert, la resposta es si: hi ha moooolts mosquits. Que be que de moment sels esta emportant practicament tots lAmat...
A part daixo, comentar que conseguir bolivars forts en el mercat negre no es tant facil com sembla, tothom et vol fotre el pal diente que leuro ha baixat aquesta setmana, etc, etc. Sembla que tambe avui els conseguirem...en principi a 5 olivars cada euro, amb el canvi oficial a 3,3... cosa que esta prou be. Justament per aconseguir bolivars aquest mati hem anat al centre de Caracas per a veure si ho solucionavem ja... i la veritat... Caracas no es la ciutat on a molta gent li agradaria viure... tot bastant cutre, pobresa, gent molt chunga...enfin...lo tipic. Esperem que aquesta nit ja no estiguem aqui! El pla es dema aixecarse a Choroni amb un bon plat dArepas i anar directament a la platja!! A veure si podem! Enfin, us deixem. Espero que la proxima vegada us escrivim des de la costa! Una abracada a tots i a totes!!
Entradas
3 comentarios:
home es que a mi em truca un tiu dient alò alò i també li penjo.
I vull agrair al victor que m'hagi buscat la guia de marroc per endur-me-la, tot i no haber-la trobat i tot i que m'hagi de comprar una altra per culpa seva.
no estan molt bones les venezolanes? crec que es poden penjar fotos al blog.
PD: por cierto amat, tu novia anh van y los demás como están? muertos¿? no han contestado ningun mail desde las inundaciones en vietnam.
os iba a decir lo mismo que eric por lo de las fotos y los pivones venezolanos, la miss mundo es venezolana osea ke...a parte a ver si maqueais un poko el blog que el de tu novia amat tiene relojes y todo...
bueno dejo de rajar y os digo que y estoy en paris en el curro guay, aunque estoy jodido por lo del alojamiento...pero bueno todo se arreglara, bueno a ver si dejais de tener mala suerte y empezais a
tener experiencias...
ciao
hey aventurados,
està bé començar el viatge en la ciutat, ja que acabes tan pringat de l'asfalt, el fum i la penya que agafes amb més ganes la resta del país.
charly, com és que sempre et passa a tu aquests marrons?! encara que de tant en tant passar per una etapa d'austeritat és recomenable.
us animo tb a que pengeu fotos al blog, però a poder ser que darrere les pibonas, hi hagi platges paradisíaques, muntanyes andines o/i rius com mars. d'aquesta manera feu enveja per doble...
molts petons aventurados que sois vosotros, no vengais a mi hasta haberos inspirado con la providencia del pedazo viaje.
pd. broda, res de compartir els marrons amb els amics, abans capgira els calçotets.
Publicar un comentario