Sobre el com vam abandonar Chichiriviche i que vam fer després

Certament a Chichiriviche hi estavem molt bé. Les platges eren perfectes, l'ambient tranquil, un bon hotel... pero els fets es van precipitar de forma insospitada i inesperada.
La qüestió rau en el propi dia de cayo Peraza (segon a Chichiriviche i primer de visita a les platges) en que vam decidir no fer un dels proposits del viatge: pernoctar a cayo Sombrero amb la tenda que ens havíem comprat dies abans de sortir de Barcelona. Les raons: els mosquits (a partir de les 16h t'acribillen si no ets a l'aigua o sota una constant dutxa de Relec), dificultats a obtenir el permís per acampar-hi (tot i la possibilitat no contrastada de sobornada el guardaparques de torn) i el pal de passar tot un dia i part del següent a la platja sense pausa.
El següent dia a cayo Sombrero va anar tal i com l'hem explicat anteriorment, perfecte. Pero els anims de l'expedició pel tema platja van comensar a minvar de manera notoria. Portar cinc dies a la platja sense fer re més cansa a qualsevol surfero, així que imagineu-vos si ni som surferos... Així que ens trobem a l'habitació de l'hotel i ens replantegem (una vegada més) el viatge, i se'ns ocorre retallar algun dia de platja tant de Chichiriviche com de Paria. I vet aquí que la idea va triomfar.
Ja ens veieu decidint en mitja hora amb que podíem omplir els dies que ens sobraven de viatge. Vam optar per anar a parlar amb les amigues catalanes sobre la opció de visitar o bé Canaima (el Salto del Ángel) o bé el delta de l'Orinoco. Eren opcions molt interessants pero alhora molt cares. Així que no ho teníem clar, pero estavem decidits a anar el dia següent a la zona de la Sabana i decidir-ho allí mateix.
Al dia següent, i sota un sol de justícia, vam enfilar cap a l'estació de bus per anar a Valencia (escala obligatoria per a qualsevol destí). Quan ja estavem a escassos quilometres de la destinació, al Marc se li ocorre tornar a la idea inicial del viatge i visitar Merida, ciutat situada als Andes, més o menys a allo que seria exactament l'altra punta del país respecte la Sabana. Dit i fet. Al veure que no hi havia bitllets per anar directament a Sabana vam optar per visitar els Andes.
Tornem a ser en un dia qualsevol del viatge, havent canviat de nou els plans establerts, havent de fer temps per agafar el bus cap a Merida. Previsors nosaltres, i seguint les instruccions del bitllet recentment comprat, anem amb temps a l'andana (si és que n'hi hagués alguna) de la quinqui estació de Valencia on esperem durant dues hores el bus que ens ha de portar a Merida.
De nou, l'aventura del viatge ens va soprendre i ens va deparar un impas inesperat a l'altra punta del país...

p.s.: fotos pendents de publicació en quant tinguem recursos tecnologics suficients

Chichiriviche o la sucursal del paradís

De camí cap a Chichiriviche vam tenir el primer contacte amb la policia venesolana. Un paio, com no, del mal rotllo, amb pintes més aviat xulesques, que de primeres tenia tot l'aspecte de ser el primer madero a donar-nos el pal. Res més lluny, un tracte prou agradable i recomenacions sobre el seu país, possiblement gracies a la presencia de dues catalanes amb qui vam compartir els tres dies a Chichiriviche (la Merce i la Montse). Curiosament ens va desaconsellar Chichiriviche dient-nos que no hi havia res. Totalment fals. L'arribada a la població sí que ens feia presagiar uns dies en un tuguri cutrefacte, pero al dia següent tot va canviar.
La primera visita als 'cayos' ens va fer sortir de dubtes. Senzillament l'havíem encertada. Cayo Peraza va resultar ser el primer tast del paradís. Un illot petit petit (menys de tres minuts en donar-li la volta) envoltat d'un mar cristal.lí cristal.lí. Perfecte. El típic lloc somniat per tot hom (i tot don) per perdre's. Vam estar-hi com Déu ens porta al món fent snorkel i rebossant-nos a la sorra blanca coral.lina.
La segona visita als 'cayos' ens va corroborar el que havíem comprovat el primer dia. Cayo Sombrero tenia unes dimensions més dignes, i per aixo resultava més facil perdre-s'hi i practicar nudisme lliurement. Amb cantics com el 'molinete' o el classic 'futbol club barcelona' vam tornar a passar el dia envoltats de peixos de tots colors, sorra blanca, palmeres, venesolanes, corall, aigua cristal.lina... Un segon dia al paradís!
Com a detall curiós, resultava divertit veure'ns a tres pivons com nosaltres ataviats amb sengles banyadors a ratlles blanques i marrons, exactament iguals. Potser per aixo en algun moment sentiem crits de 'gayeeer' o notavem mirades entre lascives i aversives.
Tot i aixo, ens vam acabar acomiadant de Chichiriviche abans del previst.......