Choroní i més trapis

Ja ens teniu a Choroní. En realitat es tracta d'un poble pescador que es va passar al turisme, i la veritat és que ara a l'agost es nota bastant; de moment és el lloc on més turistes hem vist, i on hem pogut comprovar que la tradició dels catalans de fer terra és encara important.
En realitat, la poca cosa que te de bo Choroní és que a part de poder anar més o menys segur pel poble, hi ha unes bones platges i bastanta festa per la nit. A partir de les 22, el malecón es transforma en una enorme sala de ball amenitzada per diferents ritmes reaggetoneros provinents de sengles altaveus a varis cotxes. Tot i haver tingut la primera nit de farra a Venezuela, el que més ens va impressionar va ser veure la primera platja caribenya... sense paraules.

Playa Grande és la platja més coneguda d'allà, i és una platja de mes o menys 500m de llarg, envoltada per muntanyes plenes de verd i nuvols. No cal dir que l'aigua era tremendament calenta i transparent. Ens van dir que en veure les platges de Venezuela la gent sap que el parais existeix, i que les platges d'aquí són una sucursal:) .
Si, tot és increible, però els trapis han de continuar, perquè hem de pagar la pensio a 170 bolivars la nit i no tenim un sol bolivar. Acabes exhaust de regatejar amb malandros(aqui la gent que fa trapis amb tot). Aixi que acabem aconseguint via un moro, els bolivars que necessitavem per pagar a la doña enriqueta, que amablement ens va oferir la millor habitacio quer tenia: aire acondicuionat, televisio per cable, aigua calenta i no se quantes coses més. això era la teoria. Pràctica: aire acondicionat que perd aigua sobre el llit del Marc, Televisio per cable amb DOS canals i sense so, una cisterna del vàter que perd i ens deixa el lavabo fet una merda i una dutxa ecològica que no deixa anar més de 2 litres d'aigua al minut...(repeteixo, li donem mil gracies a l'Ibon per recomanar-nos-la, jejeje). La foto que veieu mostra la gran professionalitat que tenia el personal de la posada.
Després de passejar-nos pel poble, ens van dir que hi havia una excursio interessant per veure més platges. Si hi heu d'anar no ho feu, perquè la veritat, pagar uns 40 euros per veure allo... no val la pena... però be, si més no va sert divertit... i ja se sap, que alla on hi ha platges hi ha venezolanes.... (Alba, això ho diuen el Carles i el Marc eh? jajaja)
A part d'això crec que no hi ha gaire cosa més a dir de Choroní, així que despres de passar tres dies aqui, ja estem disposats a anar cap a Chichiriviche, on veurem (segons els malandros) de les millors platges del país.

pd: si, ja ho se, no hi ha ni una punyetera foto... intentarem resoldre problemes tecnologicas avui o dema i cada entyrada tindra una foto.

Choroní: El cor de les tenebres

Doncs sí, la veritat és que el trajecte a Choroní tenia bastantes similituds amb la historia de Marlow; i és que tot i tenir la gran sort que anavem amb el taxista de confiança de la Nancy, res més sortir de Caracas ell anava quasi tan perdut com nosaltres...ell ens havia assegurat que fins a Marcay hi sabia anar però que despres només calia seguir les indicacions.... si, si... Ja us podeu imaginar....

El trajecte constava de quatre parts quer s'havien de fer en la mateixa tarda perquè ja teniem una reserva a la posada doña Enriqueta que molt amablement ens havia recomanat l'Ibon (ja enparlarem d'aixo...). El cas és que la primera part consistia en anar des de l'aeroport (on el Carles va aconseguir la maleta amb un mobil, un carregador i una suposada supercamera) fins al centre de Caracas. Més o menys va ser un trajecte senzill, si no comptem en el terrible transit que hi ha al centre de la ciutat (perquè evidentment la ciurtat no te cinturons ni coses d'aquestes).
La segona part consistia en anar de Caracas a Maracay. És flipant la quantitat de venedors ambulants que hi ha A L'AUTOPISTA. i no vull dir a les mitjeres, sino AL MIG de l'autopista venent piruletes, carregadors de mobil, i altres utensilis destinats a fer la vida del viatger més dolça.
Una vegada arribats a Maracay més o menys a l'hora que ja haviem de ser a Choroní, vam decidir que a part de trucar a la posada per avisar que arribariem mes tard, fora bo prendre un mós, ja que portavem tot el dia sense menjar i ja estavem tots fets caldo. La part més divertida del viatge comança aquí. El Carles truca a la posada, i li comenta la situacio a la encarregada de la posada: la Carmen, a lo que la Carmen li penja el telefon en dues ocasions dient que no es pot esperar fins les 22:30, que es molt tard... Truquem despres al propietari (Luis) i ens diu que no hi ha problema, que li dira a la Carmen que s'esperi. Molt be, posada solucionada, ara només calia arribar a Choroní.
Una vegada sortits del transit de Maracay (endivineu, tampoc hi ha cinturons externs a la ciutat) i després d'equivocar-nos dues vegades en la direcció que haviem de prendre, arribem a l'entrada d'una carretera (aqui seria comarcal, com a màxim) que ens havia de dur a Chorioní, travessant la serralada. Allò no era una serralada, era, (perdó per l'expressio) una puta selva. La carretera devia tenir, depenent del tros, de tres a cinc metres, asfaltada com aquí saben fer, amb roques de metre i mig de diàmetre per allà al mig, amb troncs de tres metres també per allà...era com conduir a GTA3, de veritat. A tot això se li havia de sumar que era ja de nit, plovia com mai haviem vist a la vida, i hi havia una boira que no ens deixava veure a meés de tres metres... el resultat: arribar a mig camí reventada una roda. Ja ens veieu canviant la roda trasera en mig d'una selva tropical, amb un addicte al crack per allà voltant i dientnos coses inexplicables, i sense saber ban be on erem. resulat: arribada a trancas i barrancas a Chhoroní a les 23:30 enmig de les festes sdel poble i tot de gent rebent-nos amb les ampolles de cervesa polar ice obertes.
Finalment la pensió, evidentment havia de ser aixi, estava tancada. sort de la pensió del costat ens va acollir amb la "famosa amabilitat previ pagamant" que caracteritza als venezolans. Després de deixar les maletes a la pensio, vam tenir encara les ganes de celebrar-ho amb unes cerveses i la gran actuació en directe de famós cantant a.c.a "perro muerto" però això ja és una altra història: ja estavem a Choroní.

Maquillatge

Be, esperem que ara us agradi mes el blog! la veritat és que ja haviem intentat posarhi cosetes però mai ens deixava! Si, si , ja ho se, Sóm a Chichiriviche i encara no hem explicat el viatge de Caracas a Choroní... està en proces igual que les fotos... si és que la tecnologia aqui...