Sobre el com vam abandonar Chichiriviche i que vam fer després

Certament a Chichiriviche hi estavem molt bé. Les platges eren perfectes, l'ambient tranquil, un bon hotel... pero els fets es van precipitar de forma insospitada i inesperada.
La qüestió rau en el propi dia de cayo Peraza (segon a Chichiriviche i primer de visita a les platges) en que vam decidir no fer un dels proposits del viatge: pernoctar a cayo Sombrero amb la tenda que ens havíem comprat dies abans de sortir de Barcelona. Les raons: els mosquits (a partir de les 16h t'acribillen si no ets a l'aigua o sota una constant dutxa de Relec), dificultats a obtenir el permís per acampar-hi (tot i la possibilitat no contrastada de sobornada el guardaparques de torn) i el pal de passar tot un dia i part del següent a la platja sense pausa.
El següent dia a cayo Sombrero va anar tal i com l'hem explicat anteriorment, perfecte. Pero els anims de l'expedició pel tema platja van comensar a minvar de manera notoria. Portar cinc dies a la platja sense fer re més cansa a qualsevol surfero, així que imagineu-vos si ni som surferos... Així que ens trobem a l'habitació de l'hotel i ens replantegem (una vegada més) el viatge, i se'ns ocorre retallar algun dia de platja tant de Chichiriviche com de Paria. I vet aquí que la idea va triomfar.
Ja ens veieu decidint en mitja hora amb que podíem omplir els dies que ens sobraven de viatge. Vam optar per anar a parlar amb les amigues catalanes sobre la opció de visitar o bé Canaima (el Salto del Ángel) o bé el delta de l'Orinoco. Eren opcions molt interessants pero alhora molt cares. Així que no ho teníem clar, pero estavem decidits a anar el dia següent a la zona de la Sabana i decidir-ho allí mateix.
Al dia següent, i sota un sol de justícia, vam enfilar cap a l'estació de bus per anar a Valencia (escala obligatoria per a qualsevol destí). Quan ja estavem a escassos quilometres de la destinació, al Marc se li ocorre tornar a la idea inicial del viatge i visitar Merida, ciutat situada als Andes, més o menys a allo que seria exactament l'altra punta del país respecte la Sabana. Dit i fet. Al veure que no hi havia bitllets per anar directament a Sabana vam optar per visitar els Andes.
Tornem a ser en un dia qualsevol del viatge, havent canviat de nou els plans establerts, havent de fer temps per agafar el bus cap a Merida. Previsors nosaltres, i seguint les instruccions del bitllet recentment comprat, anem amb temps a l'andana (si és que n'hi hagués alguna) de la quinqui estació de Valencia on esperem durant dues hores el bus que ens ha de portar a Merida.
De nou, l'aventura del viatge ens va soprendre i ens va deparar un impas inesperat a l'altra punta del país...

p.s.: fotos pendents de publicació en quant tinguem recursos tecnologics suficients