Mérida

La historia dóna a Juan Rodríguez Suárez el dret de ser el fundador d'aquesta ciutat andina l'any 1558. Es veu que era un capita espanyol que va encapsalar una expedició per terres andines des de Pamplona (a l'actual Colombia) i en arribar a una vall situada enmig de dos imponents massissos muntanyosos se li va girar i va decidir unilateralment crear una ciutat que es diria Mérida, així com la seva població natal. La qüestió estava en que l'expedició del bonas del Rodríguez Suárez era tan sols per buscar or, i no tenia cap tipus de dret de fundar una ciutat (es necessitava un especial decret). Al governador de la Pamplona colombiana no li va sentar massa bé i es va sentir molt molest, i va decidir enviar tropes a buscar el Sr. Rodríguez Suárez, detenir-lo, empresonar-lo, jutjar-lo i declarar-lo culpable. Es mereixia un castig exemplar: morir essent arrastrat pel seu cavall lligat a la seva cua pels carrers de Bogota, per posteriorment ser desquartitzat i deixat a la intemperie per que les seves restes es pudrissin. Que n'aprenguin! El molt pillo del Rodríguez Suárez se les va poder arreglar per escapar-se i esdevenir el primer refugiat polític del Nou Món. El 1560 des de la Pamplona colombiana van enviar un altre paio per fundar legítimament Mérida, pero sempre se l'ha menystingut.
La veritat és que el Sr. Rodríguez Suárez no tenia un pel de tonto i va trobar un bon lloc per fundar una ciutat. La població en sí (per molt que ens havien dit de camí) no té res d'especial, pero la situació geografica val la pena. Si fa res estavem morint-mnos de calor a les platges de Chichiriviche, aquí hem necessitat jersei i samarretes de maniga llarga.
A l'arribada amb el bus ens va venir a rebre un alemany que parlava un castella macarronic pero que ens va convencer per anar a la seva posada, la Casa Suiza Alemana. És un lloc encantador, on et tracten molt bé, tot net i polit, billar, internet... A l'europea. El poc temps que hem pogut destinar aquí l'hem invertit prou bé. El propi dia de la nostra arribada vam fer una excursió a peu fins unes aigües termals. Caminada costa amunt que, després d'uns quants dies perrejant a la platja, ens va malmetre genolls i cames. Al següent dia vam concertar una excursió amb jeep pels voltants muntanyosos de Mérida. La primera parada va ser al Pico del Águila,a uns 4250m d'alsada. Si feia dos dies estavem desfets com ous de pasqua que hom aguanta fins juliol-agost, al Pico ens va nevar. No arribava a quallar, pero nevava. I feia fred. Qui ho diria. Com que anavem amb més gent i la majoria era venesolana, vam emprendre una expedició amb el jeep per anar a veure la neu. Aquí la gent es torna boja amb la neu, és la Revolución Blanca, i la visió de cotxes amb ninotets de neu als parabrises provoca una histeria general i un incontenible impuls d'agafar el cotxe i anar a buscar el seu propi maniquí blanc fet amb més aviat poca trasa. Les precaries infrastructures (gairebé cap carretera amb la calsada per a dos cotxes, sempre s'han d'apartar) i aquesta histeria col.lectiva provocaren un embut de molta consideració alla on hi havia tres clapes de neu. Tres i al cagar de la carretera. Pero és que hi havia NEU!!!! NEU NEU NEU!!!! No paraven d'arribar cotxes i encara sort que vam poder escapar d'aquella bogeria a temps. Després d'aixo, alguna visita més d'interes relatiu. Bonic el llac (laguna) de Mucubají i passejada, pero dia cansino al cotxe (pensavem que seria fer més trekking). Més encara quan a la tornada vam estar dues hores fent cua de camí a l'alberg.
Pero vaja, la visita ha valgut la pena. Estem a escasses hores de marxar d'aqui amb la sensació que s'hi podria estar més temps i fer moltes més excursions i activitats (visita a los Llanos, oparapent, rafting...), pero no hi ha temps. En breu (escasses cinc hores) anirem a l'estació d'autobusos per fer via cap a la Gran Sabana. A les 21h30 agafem el bus cap a Ciudad Bolívar, a l'altra punta del país i a tan sols 22h de bus, per allí enllasar sense descans un altre bus nocturn fins a Santa Elena de Uairén, a la frontera amb el Brasil (poseu-li unes 12h més). La Sabana i el viatge s'ho valen.