Maleït color verd

Eus ací que ens trobem a Mérida el dissabte 23 d'agost perdent un dia en què, entre d'altres coses, vam actualitzar el blog. El segûent relat és de sobre com vam resistir arduament a una inacabable sessió de 35h seguides sobre el bus.

Tot plegat comença el mateix dissabte a les 21h a Mérida esperant el bus a la terminal. Montem a un Expresos Los Llanos i comença el periple. Ens posen una peli, 'American gangster', en què el Denzel Washington és un mafiós i el Russell Crowe un poli antimàfies. Més o menys dormim i passen les primeres hores prou bé. Però tot es comença a tòrcer després de despertar-nos.

Al conductor o al copilot li dóna per canviar el dvd i posar-ne un d'altre. I resulta que la primera pel.lícula és Hulk-1 i que el sistema sonor és inexistent. Però vaja, són les 6-7 del matí i passa. S'acaba la pel.li i a continuació que ve? Evidentment, Hulk-2. En aquesta els actors són més coneguts (Liv Tyler i Edward Norton) i la pel.li sembla més interessant. Se sent bé i l'acció ens atrau força més. Trepidant. Però arriba l'hora de fer la ÚNICA parada del trajcete. Són les 10h30 i toca dinar i fer les necessitats (que consti que al bus teníem lavabo). Deixem al Edward Norton en estat post-operatori per deixar de ser la massa i la Liv Tyler amb ell i l'exèrcit dels EUA perseguint-los. Tornem al bus una estona més tard preguntant-nos què succeirà amb Hulk, el nou Hulk, el bo. Però no. Tornen a posar Hulk-1. Segona vegada. Sencera. S'acaba. Tornen a posar Hulk-2, guai. Però la dona del costat del Marc es queixa tot just començar, que si ja hem vist aquesta pel.li moltes vegades que si us plau canvieu el dvd. El molt respectable copilot fa el que pot però no dóna per més i torna a insertar el mateix dvd. Hulk-1, tercera vegada. Sencera. Els nervis de la massa se'ns comencen a transmetre. Ens posem verds per moments. Però s'acaba i tornen a posar Hulk-2. Sembla que ningú diu re i l'acció es torna a desenvolupar igual que la primera vegada. Ens captiva de nou. Sentim els problemes de l'Edward Norton com propis. Torna a estar al post-operatori. Se'n sortirà? L'exèrcit dels EUA els té acorralats i l'injecten un tranquil.litzant. Què passarà amb el bonàs de l'Ed? Ell només es vol curar, deixeu-lo en pau... Però no sé a qui se li acudeix tornar a dir el mateix que la senyora del costat del Marc, que canviïn de pel.li. I la canvien, sí. Hulk-1, quarta vegada. Sencera. Sí, sencera, per quarta vegada. Si mai la veieu, expliqueu-me com acaba per què al final hi ha un rollo raro amb son pare i acaba per desaparèixer i tal.

Veient Hulk-1 el trajecte no va passar ràpid. Vam arribar a Ciudad Bolívar després de 22h de desesperant viatge en bus. Ritme taquicàrdic elevat. Dues hores i mitja de pausa a CB. De 19h a 21h30 estem tranquils. Agafem de nou un Los Llanos demanant-nos que no tinguessin el mateix maleït dvd. No, no el tenien. Però encara ens quedaven 13h de bus. I a Veneçuela mai se sap. Tot anava prou bé, Arribem a les proximitats del destí, Santa Elena de Uairén a la frontera amb el Brasil, i ens paren. Control. Tots els equipatges de tots els passatgers de tots els busos que circulaven per allà. 1h30.

Però bé, arribem a bon port. Bon port? Tal qual baixa, al Marc l'agafen dos militars. Documentació, viatges sol?, segona revisió d'equipatges. Perquè sí. Per ser guiris. Només a nosaltres. Ens agafen als tres i directes al quartelillo. un per un anireu entrant i ens ensenyareu absolutament tot. Primer el Marc. I qué hacemos con Cristian (Marc)? Total revisió, en especial allà on porta els diners. Amb els patalons baixats (i mai millor dit) li demanen un obsequi. 50BsF? Me gusta más éste, senyalant un bitllet de 50E. Les pipes intimiden i un obsequi per què no ens molesti més. Per cert, tot el que fem és seguint la llei i queda entre nosaltres. Molt bé, ara tu Víctor. Amb ell van més ràpid, més al gra. Obsequi? Sóc estudiant, tinc pocs diners.... Si vols et dono això (5E)... cara de pena... va, home, va, vés-te'n... Carles. Directes. On guardes els diners? Li ensenyo la cartera amb escassos diners. I què faràs només amb això? Treure'n al banc. Obsequi. Encara sóc més cutre que el Víctor i li ofereixo una moneda d'1E guardant-me la de 2E. Va home, un bitllet. No que escassejo.... Va, tira...

El que va respondre bé l'enquesta ja podria haver vaticinat alguna altra cosa.....