Gran Sabana o la terra de Jurassic Park

Ja ens trobeu a Santa Elena de Uairén, una petita població al cor de la Gran Sabana, des d'on preveiem veure unes de les coses més impressionants de Veneçuela. I realment va ser així.

Com ja va explicar el Carles, ja sabeu que la rebuda a Santa Elena no va ser precisament càlida...i el fet que el mòbil que portavem (gentilesa del taxista Joel-culo-mami) senzillament deixés de funcionar, no ens donava gaires bones vibracions...Després ens van dir que alla dins la selva, evidentment no hi havia cobertura de Digitel...Nogensmenys, aquests tres dies que ens deparava el destí van ser una de les experiències més encisadores del viatge.

El primer dia es fiu la llum. Ja només recórrer amb 4x4 els camins de la Gran Sabana, ens produïa una sensació de màgia increïble. Vam visitar la famosa Quebrada de Jaspe, un petit salt d'aigua on l'aigua corre ràpida per un llit de jaspi (és una pedra semipreciosa de color taronja, negre i roig). Increible. També fascinant la vista dels dos Tepuis més grans de la zona, el Roraima i el Kukenan (pendents de pujar, especialment amb l'Alba i qui s'hi vulgui apuntar). Vam passar per San Ignacio de Yuruaní, que és una petita comunitat indígena que es dedica bàsicament al comerç de manualitats i souvenirs. Tots iguals i certament lletjos (i perquè negar-ho, iguals que a la resta del país). Quan vegeu per les vicissituts que hem passat per trobar ALGUN regal mínimament decent ho entendreu.... També vam passar per indrets com el salt del Yuruaní o la quebrada de Pacheco. Evidentment, fotos pendents.

El segon dia vam anar una mica més cap al nord. Tot salts d'aigua increïbles on ''evidentment'' t'hi podies capbussar i veure que a Veneçuela també existeix l'aigua freda: el salt Kamá, el d'Aponguao, el Kawi... Però sens dubte, el més impressionant, el gran salt d'Aponguao. Vam haver d'anar fins a una comunitat indígena per poder agafar una canoa que ens dugués pel riu Iboribó, i ens deixés amb un guia (a qui el Marc assentia tota l'estona sense entendre ni un carall)que ens va portar fins al sal de l'Aponguao. També brutal

Finalment, el tercer dia, i ja havent-nos despedit de la parella de guadalupencs amb qui haviem viatjat els dos primers dies (en Pierre i la Julie), vam finalitzar la Gran Sabana amb vistes impressionants a la Gran Sabana, des d'on vam poder veure una increible esplanada verda on es va grabar part de Jurassic Park ....

En fi, la veritat és que la gran Sabana va ser una de les experiències visuals més bèsties del viatge. Ara només ens faltava la cirereta del pastís: la panínsula de Paria, on en esperaven platges solitaries esperant-nos per cuinar-hi peixet recent pescat....